HALÒGENS

Halògens

Aquests són elements volàtils, que tendeixen a capturar un electró per acabar d'emplenar la seva capa de valència, formant un anió (halur). També tendeixen a reaccionar amb metalls alcalins o terres alcalines per formar sals iòniques. Si s'augmenta el nombre atòmic s’intensifica el color. En la natura, es troben en forma de molècules diatòmiques i en diferents estats: gas, líquid o sòlid.

Taula periòdica del elements químics (clicar per engrandir la taula) 

Els 5 elements habitualment considerats Halògens són els següents,

Fluor (F):

És un gas de color groguenc pàl•lid, lleugerament més pesat que l’aire, corrosiu i d’olor penetrant i irritant. És un gas a temperatura ambient, de color groc pàl·lid, format per molècules diatòmiques. És el més electronegatiu i reactiu de tots els elements. En forma pura és altament perillós, causant greus cremades químiques en contacte amb la pell.

Clor (Cl):

Es un gas groguenc verdós d’olor penetrant i irritant. En condicions normals i en estat pur és un gas groc-verdós format per molècules diatòmiques, unes 2,5 vegades més pesant que l'aire, d'olor desagradable i verinós. És un element abundant en la naturalesa i es tracta d'un element químic essencial per a moltes formes de vida. En la naturalesa no es troba en estat pur perquè reacciona amb rapidesa amb molts elements i compostos químics, sinó que es troba formant part de clorurs i clorats, sobretot en forma de clorur de sodi, en les mines de sal i dissolt i en suspensió en l'aigua de mar

Brom (Br):

A temperatura ambient és un líquid de color roig obscur, tres vegades més dens que l’aigua, que volatilitza amb facilitat produint un vapor verinós. La seva reactivitat és intermèdia entre el clor i el iode. En estat líquid és perillós per al teixit humà i els seus vapors irriten els ulls i la gola. El brom és l'únic element no metàl·lic que es troba en estat líquid a temperatura ambient. Presenta un forta i desagradable olor. Aquest halogen s'assembla químicament al clor, però és menys reactiu. El brom no és molt soluble en aigua. Reacciona fàcilment amb molts elements i té un fort efecte blanquejant.

Iode (I):

El iode és un sòlid negre i llustrós, amb lleugera brillantor metàl·lica, que sublima en condicions normals donant un gas de color violeta i olor irritant. És un oligoelement i s'empra principalment en medicina, fotografia i com colorant. Químicament, el iode és l'halogen menys reactiu i menys electronegatiu. Igual que la resta d'halògens forma un gran nombre de compostos amb altres elements, però és el menys reactiu del grup i té certes característiques metàl·liques.

És poc soluble en aigua, mentre que es dissol fàcilment en dissolvents no polars donant dissolucions de color violeta.

Àstat (At):

És un element molt inestable que tan sol existeix en les formes radioactives de vida curta. Aquest element radioactiu es forma de manera natural a partir de la desintegració de l'urani i el tori, i és el més pesat dels halògens.

Aquest element altament radioactiu es comporta químicament de manera molt semblant als altres halògens, especialment el iode. L'Àstat és probablement més metàl·lic que el iode.

La quantitat total d'Àstat en un moment determinat, en tota l'escorça terrestre es creu que és inferior a 30 grams, tenint en compte que aquest element es crea contínuament (a partir de l'urani i el tori presents en l'escorça terrestre) i es torna a descompondre en altres elements ràpidament