dimecres, 6 de juny del 2012

GASOS NOBLES

Gasos Nobles
Els gasos nobles són un grup d'elements químics amb propietats molt similars: en condicions estàndard, tots són gasos inodors, incolors i monoatòmics, amb una reactivitat molt baixa.
Les propietats dels gasos nobles estan ben explicades per les teories modernes de l'estructura atòmica; es considera que la seva capa exterior d'electrons de valència està "plena", fent que tinguin poca tendència a participar en reaccions químiques, i només s'han elaborat uns quants centenars de compostos de gasos nobles. Els punts de fusió i d'ebullició dels gasos nobles són propers, i difereixen en menys de 10°C; per consegüent, només són líquids en un rang de temperatures molt reduït.
Taula periòdica del elements químics (clicar per engrandir la taula
Els 7 elements habitualment considerats Gasos Nobles són els següents,

Heli (He):
És un gas monoatòmic inert, no tòxic, incolor, inodor i insípid. Els seus punts d'ebullició i de fusió són uns dels més baixos de tots els elements, i només existeix en forma de gas, excepte en condicions extremes. L'heli és el segon element més lleuger i és el segon element més abundant a l'univers observable. La majoria d'heli es formà durant el Big Bang, però actualment es crea nou heli com a resultat de la fusió nuclear d'hidrogen a les estrelles. A la Terra, l'heli és relativament rar i és creat per la desintegració d'alguns elements, car les partícules alfa emeses consisteixen de nuclis d'heli. Aquest heli radiogen queda atrapat amb gas natural en concentracions de fins a un 7% en volum, del qual s'extreu comercialment mitjançant un procés de separació a baixa temperatura anomenada destil·lació fraccionada.

Neó (Ne):
És un gas noble Incolor, pràcticament inert, present en traces a l'aire, però molt abundant a l'univers, que proporciona un to rogenc característic a la llum de les làmpades fluorescents en les que s'empra. És el segon gas noble més lleuger després de l'heli, i presenta un poder de refrigeració, per unitat de volum, 40 vegades major que el del heli líquid i tres vegades major que el de l'hidrogen líquid. En la majoria de les aplicacions l'ús de neó líquid és més econòmic que el de l'heli.

Argó (Ar):
És incolor i inert, constitueix entorn de l'1% del aire. Té una solubilitat en aigua 2,5 vegades la del nitrogen i la del oxigen. És un gas monoatòmic inert, incolor i inodor tant en estat líquid com gasós. No es coneixen compostos verdaders de l'argó, havent-se anunciat un compost amb fluor molt inestable l'existència de la qual encara no s'ha provat. L'argó pot formar clatrats amb aigua quan els seus àtoms queden atrapats en una xarxa de molècules d'aigua.

Criptó (Kr):
El criptó és una gas noble incolor, inodor i insípid de molt petita reactivitat caracteritzat per un espectre de línies verdes i roig-taronja molt brillants. És un dels productes de la fissió nuclear de l'urani. El criptó sòlid és blanc, d'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares igual que la resta de gasos nobles.
Per a propòsits pràctics pot considerar-se un gas inert encara que es coneixen compostos formats amb el fluor; a més també pot formar clatrats amb l'aigua al quedar els seus àtoms atrapats en la xarxa de molècules d'aigua. També s'han sintetitzat clatrats amb hidroquinona i fenol.

Xenó (Xe):
Gas noble inodor, molt pesat, incolor, el xenó està present en l'atmosfera terrestre només en traces i va ser part del primer compost de gas noble sintetitzat.

Radó (Rn):
És un gas noble radioactiu, format a partir de la desintegració del Radi. És un dels gasos més pesants, i és considerat perillós per a la salut. El seu isòtop més estable és el Rn-222, amb un període de semidesintegració de 3,8 dies, usat en radioteràpia.

Ununocti (Uuo): L'Ununocti, també conegut com a eka-radó o element 118, és el nom temporal donat per la IUPAC per l'element trans-actínid amb el nombre atòmic 118 i el símbol temporal Uuo.. L'ununocti és actualment l'únic membre sintètic del grup 18. Té el nombre atòmic i la massa atòmica més grans de tots els elements coneguts.
L'àtom radioactiu d'ununocti és molt inestable i, des del 2002, només s'han sintetitzat tres àtoms (possiblement quatre) del seu isòtop 294Uuo. Tot i que això només ha permès una determinació experimental molt escassa de les seves propietats i els possibles compostos que forma, els càlculs teòrics han ofert moltes prediccions, incloent-n'hi algunes de molt inesperades. Per exemple, tot i que l'Ununocti és un membre del grup 18, probablement no és un gas noble, com ho són tots els altres elements d'aquest grup. Antigament es creia que era un gas però actualment es prediu que és un sòlid en condicions normals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada